El 9 d’octubre va ser el darrer diumenge dels cinc en què l’Ajuntament de Barcelona va permetre l’obertura en festiu als comerços pel 2016. Els comerços defensen opinions oposades en relació a la qüestió en funció dels resultats econòmics obtinguts, que en general no han compensat a la majoria dels comerciants. Mentre que els negocis del centre voldrien obrir més diumenges, als eixos comercials més allunyats ja no els surt a compte obrir en festiu.

Molts petits negocis de totes maneres renuncien a obrir les persianes perquè consideren que les vendes no compensen les despeses d’haver d’obrir i representen un sobreesforç pels treballadors, a qui se’ls fa difícil la conciliació entre la vida laboral i la vida personal/familiar. Els que ho fan però, en general, creuen que no els compensa i que com a petit comerç no estan preparats per assumir aquests dies extres d’obertura.

Els grans centres comercials i franquícies de grans marques són els més beneficiats, en part, per les compres dels turistes que passegen pels carrers més cèntrics, ja que la compra per part dels barcelonins és anecdòtica. Des de l’Associació Barcelona Oberta, que defensa la liberalització dels horaris, continuen reclamant l’ampliació del calendari per obrir més diumenges i poder captar demanda en períodes de menys consum.

L’obertura en diumenge és possible a la ciutat de Barcelona des que va ser declarada ciutat turística, condició indispensable per permetre dies festius especials d’obertura del comerç que només afecte a certes àrees com Ciutat Vella, l’Eixample i una part de Gràcia, Sants i Sant Martí. El calendari comercial que el govern municipal va acordar amb el sector del comerç va ser els dies 8, 15 i 22 de maig, i el 2 i 9 d’octubre, de 12 a 20 h.

 

Tant comerciants com més d’un centenar d’entitats de la ciutat i la majoria dels veïns de les zones més cèntriques i turístiques de Barcelona, especialment de la Barceloneta, continuen demanant que l’Ajuntament de Barcelona i les forces policials lluitin contra el comerç il·legal o «topmanta» que afecta especialment al comerç tèxtil. Fa setmanes es van unir per signar un manifest que denunciava la passivitat i permissivitat del consistori davant d’aquest fenomen. Els perjudicis són especialment greus pel que fa a l’afectació econòmica que implica pels comerciants, ja que no paguen llicències ni impostos, constituint una competència deslleial. Però també afecta la ciutadania que pateix una invasió important en algunes àrees de l’espai públic. L’Ajuntament, que defensava un pla més integral més que una acció de persecució policial,  ha reaccionat tímidament davant aquest clam, malgrat que ha llençat una campanya propagandística per informar tant a ciutadans locals com turistes del perjudici que suposa aquest tipus de comerç il·legal. També s’han instal·lat en algunes zones, com la portuària, cartells trilingües que anuncien la prohibició de comprar als «topmanta» i les sancions que la Guàrdia Urbana pot imposar als compradors.

Des del Gremi de Comerç Tèxtil i Sastreria continuem preocupats per aquest fenomen i demanem que s’intensifiqui la lluita en benefici del comerç legal que contribueix econòmicament pagant puntualment les llicències i els impostos que reverteixen en tota la societat. Tant la Fundació Barcelona Comerç (que aglutina a 16 eixos de barri) com Barcelona Oberta (que representa als principals eixos turístics), juntament amb el Consell de Gremis, on s’integra el Gremi de Comerç Tèxtil i Sastreria, continuarem demanant solucions a aquesta problemàtica.

Seguim des del gremi actius en la Plataforma per eradicar el TOP MANTA. El vessant social ens importa evidentment. Però el que no cal oblidar és que darrere d’aquestes persones, a més d’un problema social, hi ha persones o màfies que els treuen partit i s’aprofiten de la seva condició. A la Roda de Premsa […]